Sabeu que als peus del Garraf, tocant el mar, hi ha una cova magnífica que és coneguda des de temps remots pels pescadors locals i els aficionats a l’espeleologia? És la cova de La Falconera, està ben a prop de la nostra escola i de la cala del mateix nom i la seva visita és una de les nostres activitats estrella. Hi anem fent paddle surf o en caiac i un cop allà segons l’estat de la mar ens hi podem endinsar fins on és segur. Per a una exploració més completa caldria un equip específic i uns coneixements més concerts però aquesta primera aproximació ja és espectacular i el passeig d’anar i tornada una delícia, sobretot als dies calmats de l’estiu. És una activitat per a gairebé tots els nivells, penseu que forma part del nostre casal d’estiu i que, habitualment, la fem amb famílies, i que estareu acompanyats pels nostres monitors. Fora pors!

El massís del Garraf es una massa de roca calcària i això fa que hi hagi avencs i coves i que sigui un dels llocs on es va iniciar l’espeleologia a Catalunya. De fet, a la cova La Falconera va ser on es va iniciar l’espeleobusseig al país amb escafandres autònomes als anys 50. És una cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu subterrani de les costes de Garraf, que s’origina per la filtració del torrent de la Falconera, que neix en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 metres d’altura. Un riu del qual s’ha volgut treure profit al llarg dels segles, per exemple en els intents de l’empresari Eusebi Güell a finals del segle XIX.

Podria ser el riu subterrani més llarg d’Europa, s’hi han topografiats unos 600 metres i el seu cabdal és de 500 litres per segon. El problema és que les seves dolces i bones aigües es van veure contaminades per les filtracions de l’abocador del Garraf, clausurat el 2007, i van deixar de ser aptes per al consum humà. Però no patiu, la cova segueix sent perfectament visitable!

Un lloc màgic com la cova de La Falconera havia de tenir la seva llegenda. Aquesta diu que dins seu hi havia un gran tresor que era guardat per una sirena i un drac. Un dia un pescador de Vilanova va veure la sirena i en va caure profundament enamorat. Li va confessar i ella li va correspondre. Però el drac, mort de gelosia, va donar al pescador un brebatge enverinat. El pescador el va llençar al mar, sospitant que el volia matar. Diu la llegenda que, malgrat l’aigua que surt de la cova és dolça, la nit de Sant Joan és amarga en record d’aquesta història d’amor.

Us animem a conèixer aquest indret màgic del Garraf amb Hacia el SUP. Feu la vostra reserva trucant al 639 649 569 o escrivint a info@haciaelsup.com. No us en penedireu!

Per anar fent boca us deixem aquest vídeo de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona: